Hi ha una cosa que m'entusiasma, i és l'acte de la creació. Un impuls. Un input i ho veus, com si et vingués a buscar. Porta dos dies rondant-me pel cap i és perquè la vaig escoltar mentre llegia. La sonata número 29 de Beethoven. No puc separar-la de Charles Bukowski. És la meva preferida i la vaig posar de fons en un vídeo que vaig fer llegint un fragment del seu darrer dietari en vida, The Captain is out to lunch and the sailors have taken over the ship. En aquell moment vaig triar la versió castellana per a la lectura. No puc parar d'escoltar la melodia. El text és un dels més macos que li he llegit mai. El traduiré al català per posar-li veu i li donaré un context que crec que mai he explicat a ningú, ni tan sols en el meu assaig Llegint Bukowski. Aquesta és la grandesa d'un autor, que et porti a llocs on ni tu sospitaves que arribaries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada