Soc la Jèssica Roca, mare de dos nois bessons, filla d’un poble molt petit que només van començar a situar en el mapa quan van construir-hi un circuit de velocitat: Montmeló. Actualment visc a Llinars del Vallès. A mitjans dels noranta apuntava per a periodista però vaig acabar exercint d’administrativa d’exportació en una multinacional alemanya. He publicat set llibres en català, la meva llengua materna. El meu primer llibre va ser un de crònica-relat: “Cinc dones de veritat”, on hi narro cinc històries verídiques de dones molt properes a mi que van sofrir patologies greus. Després va arribar la novel·la “Ni un gram”, basada en una història real sobre una noia ex-drogoaddicta i tot el trajecte que va passar fins a sortir-se'n. També auto-editada en castellà i que vaig traduir personalment. Amb aquests dos primers llibres vaig realitzar entrevistes i un exhaustiu treball de camp amb especialistes que em va permetre desenvolupar el meu vessant més periodístic. Després vaig voler recopilar la meva obra més literària amb el poemari “Imprescindible oxigen”, que és una selecció de poemes que parlen especialment sobre les absències i la memòria dels dols. I el recull de 56 relats de ficció i no ficció a “No és cap espòiler, és la vida”. Al 2022 vaig publicar el poemari "Un poema entre els estels i la Terra", més vital que l'anterior. El 2021 vaig publicar l’assaig “Llegint Bukowski” amb Vincle editorial. En aquest últim tracto d'una manera molt personal les lectures que he fet de l'autor nord-americà Charles Bukowski. Vaig gaudir immensament amb l'escriptura d'aquest llibre que va ser finalista als Premis de la crítica en assaig per l'AELC l'any 2022.
Entre mig d'aquestes publicacions vaig escriure dues novel·les de caràcter autobiogràfic: L'administrativa i Després de l'última abraçada, que he publicat recentment. Encara ara no m'explico com em van sortir, però ho vaig fer, i no sé si mai tornaré a escriure una novel·la com a gènere literari pròpiament dit.
Escriure llibres i ser lectora m'ha portat també a fer xerrades sobre l'ofici d'escriure a escoles i instituts i també he col·laborat en un club de lectura parlant de literatura nord-americana gràcies a l'assaig "Llegint Bukowski". Només tinc paraules d'agraïment en aquest sentit.
Mentrestant m'expresso sovint al meu bloc La Bústia Groga, especialment en forma de dietari, tot i que a vegades també em surten poemes, relats i hi faig molta reflexió. Darrerament m'he decantat per l'assaig literari sense que m'ho demani ningú. Llegir de manera lliure i explicar-ho després em fa feliç.
La meva llista d'autors i referents ha anat en augment, tot i que em considero una lectora de processar lent. Per a mi el més important del dia és l'estona de cafè i lectura al matí, i després una mica de running.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada