reflexions d'una tarda de dissabte

Al rebost sempre hi tinc ous, farina, sucre, oli, llevat i iogurts a la nevera. Per separat són un bàsic per a la cuina. Units en una tarda de dissabte sota l'escalfor del forn són un bizcotxo de iogurt. A vegades m'agafa l'ímpetu i decidida entro a casa i el faig. Calculo una mitja hora de cocció en què obro l'ordinador amb el mateix ímpetu i faig d'escriptora. Tinc les tecles desgastades per l'ús, veieu? Cada vegada que acabo una obra m'agafa una mena de tristor. Diu la Rosalía que els astres son innombres de tants que n'hi ha, el món un punt petit en l'Univers i el cel immens. Unes persones marxen o moren, ella mai va escapar a aquesta realitat.  

Si hagués de definir aquestes tardes hi posaria natural per adjectiu. És l'estat de les coses i jo. La llum plom sobre les mans d'una data atemporal. Després de la mort? Després la Terra, els astres i el no-res.