Tinc els ingredients preparats per fer una crostata amb mermelada d'albercoc aquest vespre a la darrera classe d'italià. S'acaba el curs, la primavera i nou mesos de pujar a Sant Pere de Vilamajor. He après una mica més d'italià i de seguida el vaig posar en pràctica amb el meu col·lega de feina a Milà. He escoltat més l'Eros, que ja m'agradava, he vist cine italià i he llegit Il corriere della sera. El meu pare hauria estat content. Jo ho estic. La carretera que puja a Sant Pere és plena de plataners a banda i banda, i de nits, durant la tornada després de finalitzar les classes, la recordo escoltant Les dones i els dies de Catalunya Ràdio. Té alguna cosa de magnetisme aquell poble. La vida és un anar i venir de persones. Persones que coneixes, passen i marxen per donar pas a d'altres. Amb els idiomes l'aprenentatge és acumulatiu, se t'adhereix si l'uses, t'obre portes i et porta a conèixer altres persones i establir nous vincles professionals. I encara em queden dos cursos per assolir el nivell que vull. La pujada els vespres d'hivern abans de les classes m'he aturat a veure el meu fill Gerard, quan s'està a Sant Antoni amb el seu pare. Normalment és estudiant a la seva habitació. Ara està amb els exàmens finals. Ja han passat els vespres feixucs d'hivern, les finestres de casa són obertes, entra la llum a dolls, mira com se senten els ocells. És increïble com ja han arribat els dies de jornada intensiva a la feina. Les estacions manen en tot. "Ragazzi, oggi è l'ultima lezione quindi portate gli ingredienti che facciamo la crostata", ens escriu per whats la Beatrice Stella, la professora.
