escoltant franz schubert

Farà dos-cents anys, una tardor del 1827, el Franz Schubert va escriure l'Impromtus D-899 (op.90). És una peça per a piano que l'hivern del 2018 vaig escoltar molt. M'ajudava a crear de matinada durant un moment en què no ho estava passant bé per motiu de la meva separació. Sorprenentment vaig acabar de fer la meva novel·la L'administrativa i un poemari que ara seria incapaç d'escriure. 

Aquest Impromptus té la capacitat de generar la creació perquè les seves notes et separen totalment del dolor i et porten on tu vols que et portin: al passat, al futur, al gest més insignificant del present. Avui han passat gairebé vuit anys d'aquelles notes i aquell dolor, i en tornar-les a escoltar m'adono que sóc una altra. Unes altres parets, una pau que ni imaginava, amistats noves, nous idiomes i lectures que trio i m'han eixamplat el món. L'altre dia, en una festa d'aniversari d'una amiga, hi havia qui se sorprenia de la meva passió per la literatura treballant com treballo d'administrativa en una multinacional. AH! C'EST LA VIE. Sense ella mai podria escriure. Ni llegir, tampoc, perquè els sentiments que et provoca tant una cosa com l'altra venen donats pel contrast amb les teves pròpies experiències de vida. 

Ara somric i sospiro. 

Les notes de Franz Schubert m'han portat fins aquí. Tenia 29 anys quan les va compondre, només 31 quan va morir. Un geni.