El meu pare tenia una germana que es deia Maria. Era la segona dels quatre germans. Va néixer un 2 de novembre cap al 1920 i jo l'havia coneguda que ja era soltera. El meu pare en parlava poc, però sembla ser que va tenir un desengany amorós amb un nòvio i com que amb aquell no va poder ser doncs no va voler saber res més d'amorios. Crec que a la Jane Austen li va passar una cosa semblant. Donaria el que fos per saber què va passar amb aquella història que es va endur a la tomba.
La Maria va ser la primera dona treballadora de Bicicletes Rabasa a Martorelles, de fet va ser ella qui va entrar a treballar a la Derbi al meu pare anys més tard. La tieta Maria anava en bicicleta a treballar des de la casa dels meus avis a Parets i es va treure el carnet de conduir molt aviat, de manera que va ser una dona ben autònoma sempre. Ja jubilada feia uns tapetes i unes cortines de ganxet maquíssimes, recordo que a casa dels meus pares n'hi havien unes a les finestres del menjador en color beige que havia fet ella.
Com que era soltera va tenir cura de l'avi Ramon quan aquest va quedar vidu i van viure a la casa de Martorelles fins que van morir.
Quan jo la vaig conèixer ja eren en aquesta casa, on hi tenia sempre aparcat el seu Renault 6 blanc al planxer de pissarra de davant del garatge. Al darrere de la casa criava gallines i algun pollastre que encara matava ella per rostir. I al rebost hi tenia una bota gran amb mistela casolana. Sempre em rebia amb un somriure i abans que jo li ho demanés ja m'estava fent una torrada de pa de pagès amb oli i sucre. L'havien operat en alguna ocasió del cor perquè estava delicada. Quan escolto La tieta del Serrat no puc evitar pensar en ella. És una cançó que em fa venir ganes de plorar pel retrat tan extraordinari que en fa.
La llum taronja d'aquesta tarda impactant sobre l'edifici del davant de casa m'ha portat a escriure aquesta història avui.

