El cel perfecte
i el murmuri perfecte
dels televisors a dins les cases.
Algú en un sofà acabat de sopar,
la llum d'una espelma al balcó
i les passes del transeünt
travessant la nit del carrer.
Com l'amor quan el sents.
Així de perfecta és aquesta nit.
Si la deixo com una nota
en la nevera
demà al matí no serà igual.
L'espelma es consumirà perfecta.
I les constel·lacions dibuixant
un fil perfecte.
Com pedres precioses en el Cosmos,
plata sobre blau en la nit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada