Roma és una ciutat on m'agradaria tornar l'any que ve. Els he promès als meus fills quatre dies a la Ciutat Eterna, després d'empassar-se tants documentals de la Mary Beard bé s'ho mereixen. Estic segura que em sorpendran amb observacions i nous punts de vista sobre els antics romans. Si encara tinc aquesta bústia oberta, les anotaré com un quadern de bitàcora. Dia, hora i carrer exactes.
El Palau de la música és un lloc on m'agradaria entrar. Assistir a algun concert de la Khatia Buniatishvili, o veure ballar els millors ballarins de la Royal Ballet de Londres. Encara que només sigui un cop a la vida, esperaré alguna d'aquestes actuacions, treuré l'entrada i em posaré les meves millors gales per anar-hi en bona companyia.
Tinc la Provença i Los Angeles pendents. Una per la meva devoció francòfona. L'altre pel meu estimat Bukowski. No sóc persona de posar les expectatives molt altes quan vaig a un lloc. M'agrada gaudir-lo sense presses i sense ànsia. El cel, el primer cafè del bar de l'hotel i les estones de transeünt a primera hora del matí em basten.
El futur no és un verb que se solgui donar en els meus escrits. Ni en els de cap escriptor. La memòria i la nostàlgia acostumen a ser predominants. Fa anys vaig fer un llistat al meu primer bloc de coses que tenia pendents de fer i la majoria les he assolit amb escreix. Espero que ara passi el mateix. Sóc una somiadora pragmàtica.
 |
| Khatia Buniatishvili al Liceu de Barcelona l'any 2017. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada