França està en flames, literal i ideològicament. L'elevat cost de la vida, la impossibilitat d'arribar a final de mes, de tenir unes condicions d'educació, treball i habitatge dignes, ha fet revolucionar joves primer, adults després. Contra el govern, l'estat o l'status quo. No sé si serà la mantega, el vi o aquell sentiment de la Grandeur de la France que fa que aquests veïns que tenim tan a prop i malhauradament sentim més lluny que les terres americanes, protesten com manaria la bíblia de Karl Marx. No s'estan de tonteries. Trenquen, saquegen, cremen, s'enfronten als cossos policials, autoritats, sense cap por, perquè el que més por els fa és acabar de perdre-ho tot. Estem al 2026, i des del 1789 hi ha hagut a la mateixa França com a mínim 4 grans revolucions, sense comptar amb les dues Grans Guerres. A la primera van tallar en sec amb la monarquia, com a la del 1918 amb el tsar a Rússia.
Ahir cremava l'ajuntament de Limoges, les imatges em recordaven l'incendi del Reichstag el 1933. Llavors els nazis van tallar d'arrel amb totes les llibertats, ara es demana prou a l'esclavitud del salvatge capitalisme. Aquí, no sé si pel clima o el vent de Garbí, o la manca d'un Rousseau, les lluites no han estat mai com a França. A mi, què voleu que us digui, a part del seu idioma, que sempre m'ha agradat, admiro el seu coratge i dignitat com a classe treballadora, amb aquella consciènca que sense ells la nació se'n va a la merda.
 |
| L'històric ajuntament de Limoges en flames agir |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada