tres teules han caigut

Tres teules han caigut de la casa del davant del meu bloc. Han quedat sostingudes sobre la canal que portava l'aigua de tanta pluja aquests dies. Per això han caigut. A la casa ja no hi viu ningú. Quan vaig arribar fa quatre anys hi podia veure llum al saló des de la meva cuina. Era una llum càlida. Al cap d'un any van deixar les persianes a mitja alçada, quietes, i el llum de l'entrada obert, perquè no l'ocupi ningú la casa. Sobre la teulada de pissarra s'hi està un colom prenent el sol de la tarda ara que ha parat de ploure. S'hi deu estar bé allà. Crec que l'amo de la casa va morir i la va heretar la filla que ve de tant en quant a fer una ullada.

Fa quatre anys a sota meu hi vivia un senyor que es deia Juan i que sempre sortia a caminar a bon ritme. Un any després va marxar per anar a viure amb la seva filla. Mai vaig saber si era vidu o separat. Molts dissabtes escoltava boleros que sortien del seu pis. Ara hi ha una parella russo-colombiana amb sis fills petits. Diuen que busquen una casa per anar a viure a un lloc on hi càpiguen tots.

Quan vaig arribar al pis el primer que vaig fer va ser portar els llibres que tenia llavors i els vaig deixar en un racó del saló encara buit. Allà hi vaig posar la prestatgeria amb els llibres i flors al seu damunt. Al pis del costat, paret amb paret, hi vivia una parella recentment jubilada. L'home, el José, es va presentar a casa meva el primer dia que jo deixava els llibres al saló per dir-me que no posés res al balcó que desfés l'estètica de l'edifici. No ho pensava fer encara que no m'ho hagués dit, li vaig dir. Fa un any i mig també van marxar per deixar pas a uns llogaters joves que no sé com es diuen i una gossa que es diu Sheila perquè algun cop escolto com la criden.

El colom no ha marxat, però el sol gairebé sí. Si veig la filla que va heretar la casa l'advertiré de les tres teules que han caigut. Des d'abaix no se n'adonarà. Però des de la meva finestra sí que ho veig. Puc veure el temps com canvia les coses.