entre el somni i despertar, reflexions amb la vida somnàmbula

Un somnàmbul és una persona que es lleva mentre dorm. Pot obrir els ulls, caminar, orinar en llocs no comuns i tornar al llit sense haver-ne estat conscient. L’Enric Iborra ha titulat el seu darrer llibre La vida somnàmbula, com si el nostre estat de lectors fluctués en una semiconsciència. És per això que al començament de la tria d'assajos parla sobre la memòria i l’oblit. No només de la memòria lectora, del que recordem després de llegir un llibre, sinó també dels records de la nostra vida. Oblidem més fàcilment els dolents, exposa, i recordem els bons. Això ens ajuda a sobreviure. Sobre aquest fet posa l’exemple d’un personatge d’Anna Karènina, el germà d’aquesta, que decideix oblidar molt fàcilment l’adulteri que ha comès a l'inici de la novel·la. Això em porta a recordar precisament aquesta lectura de Tolstoi que vaig fer l’estiu del 2025 gràcies a l’Enric. És d’aquelles històries que penso que guardaré a la memòria: els personatges, el fil, Moscou i Petersburg. El Carter de Bukowski és una de les novel·les que millor recordo. Com un quadre fix en una paret. En canvi, molts altres llibres no. Puc recordar que tal o qual autor em va agradar i el motiu, però va ser en aquell moment, i allò ja va passar. Com un amor d’estiu. Fugaç i superflu. Algun intens, com Céline amb el seu Viatge al final de la nit. He de reconèixer, però, que el fet d’haver assajat -escrit sobre- les lectures, m’ha ajudat a intensificar-les, i sobre això també en parla Iborra. L’escriptura com a perllongació de la lectura. Avui, per això, pensava en l’escriptura com a procés d’oblit. En un passatge remarca que Borges la concebia així. I jo també ho penso. Penso en les novel·les que he escrit autobiogràfiques i que ja no recordo gairebé aquells fets. És com si la narració se’ls hagués empassat. I jo segueixo endavant. Però segons com em fa pena. Perquè voldria retenir-los en mi, més que no pas en les pàgines. És una sensació difícil d’explicar. Deu ser cosa de l’edat, potser, més que no pas de la condició d’escriptora.

La vida somnàmbula, Ed. Afers