Ajaguda al sofà escoltant música, la banda sonora de My week with Marilyn. És el que més em va agradar de la pel·lícula, és d'aquell típus de melodia que em sumeix en un estat interior, de pau. Tinc les mans calentes i a fora plou. M'agraden aquests vespres de diumenge en què no passa gairebé res. Res es precipita. El soroll d'un boli contra un regle que fa servir el meu fill al seu escriptori. I la verdura escalfant-se a la cuina. Si estiguéssim així tota la vida, sumits en aquest estat de semi-letargia, moriríem. Però durant l'ocàs de diumenge m'ajuda a resetejar ment i cos. Tinc els peus calents i a fora és fosc. Apago el foc i torno al sofà. Respiro relaxadament, com quatre notes al piano que es van repetint enfora i endins.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada