M’he quedat enganxada al capítol que l’Enric Iborra dedica al metge del Renaixement Gerolamo Cardano. Ens parla en profunditat de l’autobiografia que aquest savi i de mal caràcter va escriure cap al final de la seva vida. Va viure 75 anys. Ludòpata, metge, astròleg, matemàtic i filòsof, reflexiona sobre què escriure de la pròpia vida, o com escriure una autobiografia. Ell va parlar de la seva en diversos punts:
- Tractar coses de poca importància (aparentment banals)
- La sinceritat en l’autoretrat.
- Fer balanç de la pròpia vida.
En un capítol que dedica a la felicitat si fa no fa la llista de béns positius seria la mateixa ara, cinc-cents anys després: repòs, tranquil·litat, ordre, varietat, menjar, beure, passejos, pràctica d’alguna habilitat que dominem bé, la neteja, l’aigua per a rentar-nos, per beure o el foc per cuinar i escalfar-nos.
Deia que era un privilegiat per haver nascut en una època en què ja es coneixia la Terra sencera i que li meravellaven invents com la brúixola, la impremta o les armes de foc. La d'història que ha vingut després d'aquests invents.
Recordo que el meu avi patern m’havia dit que el que més l’havia impactat dels canvis tecnològics que va viure era la invenció de l’avió (ell era nascut el 1896). Veure una cosa volant pel cel i que portava persones!
Quan m’ho va dir internet encara no existia, potser el canvi que més ens ha influït a nivell global en el pas del XX al XXI.
Un passatge del film Il Gattopardo, amb Tancredi (Alain Delon) que és qui diu la famosa frase,
amb Angelica Sedara (Claudia Cardinale), filla d’un ric burgès.
Gramsci, Flaubert, Lampedusa, tots ells serveixen a l’Enric Iborra per reflexionar sobre l’encavalcament dels nous temps amb els vells. Sobre la tensió que generen els canvis presents en les societats de tots els temps. “Il vecchio mondo sta morendo. Quello nuovo tarda a comparire. E in questo chiaroscuro nascono i mostri”, deia Gramsci amb lucidesa. Els monstres, alguns dels quals com el nazisme o el leninisme.
El pas del temps en la societat és una de les qüestions tractades a La vida somnàmbula (Afers). “Se vogliamo che tutto rimanga com’è, bisogna che tutto cambi” diu un personatge d’Il Gattopardo. L’Enric Iborra ens explica que aquest canviar-ho tot perquè res canviï s’explica a la novel·la de Lampedusa perquè les classes dirigents sicilianes de la segona meitat del XIX van haver d’acceptar la unificació italiana i el nou règim parlamentari per seguir mantenint els seus privilegis. L’anàlisi que en fa és extraordinària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada