els amics catalans de pla a l'estranger

Una de les coses que lliga les notes de Josep Pla és la llengua. La llengua catalana. Viatger i políglota com va ser, m'adono, llegint-lo a Sobre París i França, que la relació allà amb altres conciutadans catalans volia dir casa. Escoltar i parlar amb la seva llengua lluny de Catalunya era reconfortant per a ell. Enric C. Richart, Pere Ynglada o Lluís Mercader són alguns dels catalans amb qui es va trobar a París. Que recordi de la seva estada a Itàlia dos noms que el van acompanyar molt van ser Josep Maria de Sagarra i Lluís Llimona. Així com el paisatge o la vida cultural parisenca forma part de la descripció d'aquelles notes, quan apareixen aquestes persones tinc la sensació que eren el cordó umbilical amb el seu país natal. De tots ells en fa uns retrats més aviat agradables. Hauria sobreviscut la duresa de la vida a l'Alemanya de la post-guerra de la primera Gran Guerra sense el seu amic Eugeni Xammar, per exemple? Allò va ser un súper tàndem.

Ara, en temps de xarxes socials ésser lluny de casa no ens desconnecta tant del nostre idioma, el tenim més a l'abast. I tot i així, algú treballant a Finlàndia s'alegrarà increïblement de trobar col·legues catalans. Parlo sempre d'estades llargues. 

Josep Pla fa aquest fet especial sense dir-ho. Senzillament ho relata amb naturalitat. Trobant-s'hi a gust, com si obrís la porta de casa seva a Palafrugell per prendre un vi i petar la xerrada amb un amic de tota la vida. 

Lluís Llimona i Josep Pla