Sortia del súper amb una bossa de la compra a la mà i 37 graus centígrads al carrer amb alguns transeunts. La bandera catalana onejant a l’ajuntament, una motorista que passava per la carretera i el degoteig constant de cotxes cap al fons del cap de setmana. Al 2026 som una passa en la geografia terrestre. A la tarda, quan el Sol fa per pondre’s veig el meu cap com tira enrere de la Terra, o la Terra com m’empeny enrere amb ella, fent intensa la posta de la tarda, amb violetes que s’estrenyen en algun lloc del dia que marxa. Fa trenta-cinc anys, quan en tenia quinze, no veia moure’s la tarda, veia el temps que tenia per davant, amb interrogants sobre la meva persona en un futur llunyà que ja és passat. Com seré? Ara ja ho sé. Som éssers en constant evolució, quantes estacions hem traspassat, amb arbres caiguts i camps que tornen a florir. Una immensitat, vist així.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada