Quedo per sopar al Pitapes amb les meves amigues de Montmeló. Des d'abans de vacances que no ens veiem. Em vesteixo amb texans, camisa a ratlles diplomàtiques, botins, al coll i les orelles el collar i les arracades del Unode50 que em van regalar quan vaig fer els 50 anys.
Són les 18'30h. Faig temps escoltant els Manel, Blaumut i Txarango mentre prenc una cervesa i llegeixo els capítols finals d'"Infància, adolescència i joventut" del Lev Tolstói. Quin plaer! Em recorda en alguns passatges la meva novel·la "Després de l'última abraçada". Que contenta que estic. Les reflexions sobre la mort, sobre l'amor. El seu pas per la universitat. L'ingrés en el món adult. D'entrada incomprensible. La relació amb els germans i germanes. El gaudi i la desplaença. Tot això a Moscou al 1845 aproximadament. Tan lluny i malgrat tot, la joventut serà sempre la joventut. Aquell període en què se't queden gravades en els sentits les persones i els fets com si fos una pel·lícula.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada