толстый

Lev Tolstói als 20 anys

Llegeixo Infància, adolescència i joventut del Lev Tolstói, autobiogràfic, fresc, obra d'un molt jove Lev Nicolaievitx Tolstói. 

Pujo les escales cap a casa i sento el brunzit d'una aspiradora. És la Ivana Solovyeva que aspira la catifa de l'entrada. Somriu i em diu: "Jèssica! Cómo estás?" Vaig amb el llibre sota el braç. L'haurieu de veure: 37 anys, mitja melena llisa i rossa, ulls blaus, pòmuls prominents, somriure franc. 4 fills i una activitat frenètica des d'abans de les 7 del matí. És happy, happy. Responc "bé" volent pujar la resta d'esglaons sense aturar-me massa, però ai! apareix pel seu darrere en Siro, el seu bebè d'un any i nou mesos llepant una piruleta i amb mirada sorneguera, d'una manera que me'l menjaria. "De dónde, de dónde vienes?" Em pregunta Ivana amb aquell ímpetu espontani, directe, tan rus. "De la bilioteca", li responc. Em torna a oferir Crim i càstig "cuando quieras el libro, ya sabes". He de llegir-lo, aquest he de llegir-lo, penso. Te l'ofereix algú de Toliatti, i ja saps que les lectures que fas les fan especials les persones que te les descobreixen. I no cada dia una russa t'ofereix una novel·la del Dostoievski. "Ara estic amb Tolstói, he acabat Anna Karènina", li dic. "Anna Karènina! Veo que lees libros de calidad... sabes qué significa Tolstói?". Em diu que ve d'una paraula que vol dir gros. "Tolstyy, y de ahí deriva Tolstói". Lev El Gran. No se m'hauria acudit preguntar-l'hi a la IA.  En Siro se'n va cap a l'Alexa perquè vol posar música. "Todo el dia quiere bailar, se pone música y quiere bailar".  I segueix llepant la seva piruleta rient rere les cames de la seva mare, que no deixa de passar l'aspirador quan m'acomiado.