Aquest matí escoltava un podcast de l'Hotel Jorge Juan, en què entrevistaven a la periodista d'investigació Mar Cabra. Mar Cabra va estudiar tres carreres i va rebre el Premi Pulitzer amb només 32 anys per treure a la llum els papers de Panamà ( Panama Papers). Poc després de rebre el Pulitzer, amb una fulgurant carrera i essent a Filipines per feina, la van haver d'intervenir d'urgències i li van extirpar un ovari. Després d'allò es va replantejar una aturada en sec a la seva vida laboral, al ritme frenètic que portava, sentint-se buida malgrat l'aparent èxit en la seva carrera. Durant l'entrevista ha dit que durant les nits quan se'n va al llit es posa un podcast per agafar el son com una manera de fer una desconnexió. He pensat llavors en el transistor de ràdio que es posava el meu pare quan se n'anava al llit per agafar el son (i era cada nit).
En la pel·lícula Las furias del Miguel del Arco, hi ha un moment en què Marga (interpretada per la Mercè Sampietro) truca a un programa de ràdio de confidències nocturn per palesar el seu malestar amb el comportament de la seva filla. La locutora (Carmen Machi) li segueix el joc, fa de psicòloga, com si no les estigués escoltant ningú més. Només elles dues en una conversa íntima de divan. M'ha vingut al cap la IA com a consultora 24 hours en què molts es refugien avui.
Les tecnologies van avançant, però les necessitats de socialització humanes són les mateixes de quan no hi havia. Escoltar una veu i que ens escoltin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada