Abans d'anar-se'n al llit es treia els
mitjons de nylon, els rentava amb sabó de mans sota la pica del lavabo i els
deixava estesos a la barana de les escales que quedaven just al costat de
l'habitació de matrimoni. Després s'afaitava amb la màquina de tres rodets
estirant ben amunt el coll i fent-la passar per sota la barbeta. Es rentava les
dents i al bidet els peus, que tenia grans i amples com les seves mans. Es
posava els calçotets nets i la samarreta d'imperi quan es ficava al llit al
voltant de les nou del vespre. Deixava encès el transistor amb el programa
d'esports abans de tancar els ulls. Si rondava per allà, aprofitava per dir-me
bona nit. Poc després feia rodar amb un clic el mecanisme que apagava la ràdio.
A les cinc i quart sonava el despertador. Ja tenia els mitjons secs i
s'eixugava la cara amb els ulls encara una mica inflats. Es vestia d'operari i
s'enduia un entrepà embolicat a dins d'un paper de plata arrugat de tants cops
que l'havia reciclat. El 2024 en dirien tenir consciència ecològica. Fitxava a
les 6, encara fosc, es col·locava a la cadena de muntatge i posava cigonyals.
Un altre dia tubs d'escapament. O bé amortidors. Mai era al mateix lloc a la
fàbrica de motocicletes. Tornava a fitxar a les 14h. Després de dinar se li
queien els ulls durant cinc minuts assegut a la cadira del menjador, davant del
televisor amb les notícies posades. Mai seia al sofà. Era un costum que havia heretat de pagès,
com també ho era esmorzar mitjanes de xai a la brasa els dissabtes. Tenia unes
mini graelles que s'havia fet ell mateix amb uns filferros.
A
la tarda, si s'esqueia m'explicava una d'indis. Va, diré millor una història de
quan ell anava a escola amb el senyor Ninou, que era com un conte en 3D, perquè
jo podia imaginar-me’l de menut amb tots els gestos que feia i expressions que
el duien a l'aula amb els avions de paper volant per sobre del cap del
professor dels nens que feien trapelleries. I ha, ha, ha, vinga a riure. Mentre
explicava la història, pa amb tomàquet i pernil per berenar. Ell amb un got de
vi amb gasosa. Vi amb gasosa com un ritual obrer. Com el despertador a les 5.15h, la
carpeta amb els papers de les nòmines al primer calaix del bufet caoba del
menjador, i el taló de dues mil pessetes per a la compra al mercat de tota la
setmana o una de La pantera rosa un dissabte a la tarda per tornar a esclatar de riure, com bé es mereix l'humor intel·ligent. No li calien grans coses. Rebia
la notícia de la mort de la segona filla quan es treia els mitjons per
rentar-los sota la pica un vespre d'hivern de gairebé Nadal i en l'única vegada
que el vaig veure plorar. Era de nit. Es jubilava així una primavera del 1993,
amb tots aquests rituals d'obrer. M'agrada retratar així també el meu pare, el
Pere Roca i Ninou.
 |
| A Montmeló amb el meu pare el dia del meu casament, l'octubre del 1998 |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada