Clous les parpelles rere la reixa
Asseguda a l'ampit de la finestra
El pati interior dels Rojas al teu davant
La tarda d'un dissabte infinita
Com si no existissin rellotges.
Les obres i alces la vista
La roba estesa al balcó
El blau del cel que sembla etern
L'aire que eixuga els llençols
I tu sobre l'ampit com un lloc sagrat.
Als cinc anys, arraulida en un racó
Que et sembla el món
Petitones les mans
Que s'agafen fort a les cames
Petitones també.
Clous les parpelles
I el gos dels Rojas el veus des del balcó
Quan has abandonat l'ampit
Perquè has crescut.
Ja coneixes les hores
Prens consciència del temps
I les tardes del dissabte s'acaben.
Al cel, les estrelles de nit
Obro les parpelles rere una finestra
Les reixes ja no hi són
El pati interior ha desaparegut.
I torna un altre món
Com si fos a cada racó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada