l'estranyesa

Era en una cocteleria d’un no-lloc prenent una copa i menjant unes xips amb un dels meus fills. Marxàvem sense la samarreta que es volia comprar. Hi havia música House que punxava un discjey molt a prop nostre. La música podria haver sonat als noranta, però era ahir. I el no-lloc era La Roca Village a La Roca, però podria haver estat a París. Vaig explicar-ho al meu fill mentre bevíem i escoltàvem la música. Era realment bona. L’estranyesa d’aquests llocs és que hi conflueix molta gent sense conèixer-se, totalment alienada. Lluny de l’hedonisme que pretén, em sembla un quadre del Munch. Igualment allunyats els treballadors, perquè mai arribaran a crear un vincle amb el client que va de pas. Fàcilment substituïbles per robots. La multitud és la clau. Allò serà un lloc fantasma quan tanquin a les deu de la nit. És la civilització del consum.

El crit, d'Eduard Munch (1893)

Vaig contar-li el somni també estrany de la nit anterior. Jo a la carretera conduint i tot d’una tres caces de l’exèrcit espanyol, enormes, sobrevolaven per damunt dels caps dels qui érem conduint. Aterraven sobre la carretera de circumval·lació que arriba fins a l’empresa on treballo. Eren tres avions. I ens quedàvem tancats sense possibilitat de sortir d’allà. Era un estat de pre-guerra. I el meu germà que apareixia tot d’una per negociar amb un dels pilots. Que si això no ho podeu fer, que què esteu fent amb gent innocent. I el pilot tot educat dient que ho entenia però que ells només obeïen ordres. I no es movien d’allà. Així que la següent escena era jo i més gent buscant desesperadament menjar. Havíem sortit dels cotxes i érem a dins d’uns magatzems deserts. Obria neveres i més neveres que eren buides. No trobava menjar. I tornaven a aparèixer els tres caces aparcats sense moure’s, com una amenaça real. Llavors em vaig despertar. Era al meu llit.

Escric això totalment adormida, ja de nit. La percepció onírica mentre caminava entre alienats al centre comercial i la del somni, quan corria desesperadament buscant menjar, era gairebé la mateixa. L’estranyesa.