ara ja no ens les pot explicar ningú perquè no passen històries així

Als meus fills els agrada que els expliqui històries de quan era petita. Va haver una època en què em feien contar en bucle una entre ma germana Vanessa i jo, quan els deia que a l’estiu quan menjàvem gelats, com que jo era més petita i anava molt més lenta que ella llepant-los, em feia intercanviar el gelat amb el seu que ja gairebé havia acabat. Jo cedia innocentment a l’intercanvi, fins que va haver un dia en què vaig detectar l’engany i li vaig dir que nanai de la Xina. Es partien de riure quan els ho contava i em deien “un altre cop mama, un altre cop!”. O la dels estius a Sitges amb ma mare a l’apartament de la tieta Cèlia i la cautela que havíem de tenir perquè no s'assabentés el seu marit francès, sord i sempre tan gelós de la família de la seva dona. Els agrada que els conti històries que m’explicaven els meus pares de les seves infàncies, que eren moltes més i infinitament més substancioses que les meves. “M’agradaria que ara hi fóssin per poder parlar amb ells i que me les contessin a mi”, em deia el Llibert ahir. Quan ells van néixer els meus pares ja eren grans. El Gerard es queda absort escoltant-les fins que diu “ara ja no ens les pot explicar ningú perquè no passen històries així”. Sempre li dic la gràcia que li feia a l’avi i com es trencava de riure en veure’l menjar de ben petit, com si fos un senyor a taula, i com em recorda a ell. Llavors és quan el Llibert conta el dia que el vaig deixar a Montmeló amb els avis perquè estava malalt: la iaia Neus em va fer el millor entrepà de truita que he menjat mai. I les galetes amb dos gots de cafè amb llet plens fins a dalt, que després quan vas arribar tu li vas dir, “cafè li has donat al nen?” Ni ho recordo, la veritat, però ell riu perquè li agrada conservar aquest record amb ella. I protesta perquè els seus cosins grans van poder conviure més temps amb ells i per tant guarden més vivències.

El Llibert i el seu esperit rebel. Crec que vam encertar-li bé el nom, pel qual sovint també ha protestat.

Els meus fills Gerard i Llibert amb la meva neboda 
Elisenda aquesta passada primavera