Tinc abandonats centenars d'escrits. Tenia abandonats centenars d'escrits. Del seu naixement, de la naixença dels seus fills, del seu casament, de la seva separació, sobre l'amistat i la soledat. Records familiars. A l'arxiu virtual guardo escrits sobre altres escrits. Autors que havia llegit. Alguns noms nord-americans, altres italians, francesos, catalans, morts i vius. Hi havia una casa al costat d'on vivia que se la mirava sempre que hi passava pel davant. Semblava abandonada. Les finestres mig tancades, el jardí ple de pinassa, les escalinates ben conservades, però mai hi va veure ningú. Silenci absolut. Tot era ombrívol en aquella cantonada. Si hi va haver vida, va quedar reclosa a dins d'aquelles quatre parets d'estuc marronós, enlletgit pel pas dels anys. Hi ha alguna cosa d'estranyesa en aquells escrits. Són pensaments esvaïts d'una vida esvaïda. Mai els podràs atrapar. Ni ho vols, per això els vas abandonar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada