sobre la comunicació analògica dels 90

L'altre dia a casa, durant la presentació de la meva novel·la Després de l'última abraçada, un dels temes que va sorgir espontàniament va ser la manera en què es quedava abans de l'era del WhatsApp. Excepte la meva neboda Elisenda que és del 2000, la resta érem de la generació X, dones que hem viscut la transició de l'era analògica a la digital. Per dir-ho en terminologia anglosaxona existim en el Long extended Twentieth Century. Totes vàrem coincidir en què les pessigolles a l'éstómac s'han esvaït amb la immediatesa de la comunicació de les xarxes digitals. Fora romanticisme. "Abans es quedava amb algú un mes abans en un lloc i hi anaves"; "El Corte Inglés de Plaça Catalunya era el punt de trobada per antonomàsia" o "jo era la que m'estava més d'una hora a la cabina de davant de la Viñallonga, fins que algú trucava a la porta i et deia "oye, tienes para mucho o qué?""; "Si havies quedat i no es presentaven doncs foties el camp emprenyada o resignada" i "la  de disgustos que li vaig donar a ma mare perquè no li havia dit que no anava a dormir a casa, però és que tampoc hi havia manera d'avisar. Llavors no es pensava en això, vivies el present de la joventut, que desbordava". 

En el meu cas vaig explicar com va ser la meva segona cita formal amb el nòvio, o no-cita, perquè si havíem quedat a les 9 del vespre que em passaria a buscar per casa meva, no es va presentar. Vaig marxar empipada. A les 10 van trucar al timbre de la unifamiliar el seu germà i un dels seus millors amics. Els va obrir la porta el meu pare, que anava en calçotets, i li van dir que el nòvio en qüestió s'havia trencat la clavícula jugant a futbol sala i que l'havien d'operar. Per això no havia acudit a la cita. Així va ser com es va assabentar el meu pare que jo sortia amb un noi que més tard esdevindria el meu marit. Coses de la comunicació analògica dels 90.

D'esquerra a dreta, a la presentació privada de Després de l'última abraçada: la meva neboda Elisenda, l'amiga Sílvia Molins, la meva cosina Marta, recolzada ma germana Vanessa, l'amiga Sílvia García Gaig, ma germana Yolanda i les amigues Cinta Franco i Montse Romero. Ajaguda al terra, jo.