una drag queen a llagostera i sobre la dona contemporània

Dimecres i dijous vaig assistir a la convenció de vendes que fem cada dos anys a la feina. Era en una casa de turisme rural a Llagostera, envoltada d'un entorn natural, tranquil i molt d'anar per casa. En aquestes trobades sempre es donen situacions una mica surrealistes, i els que graven tot amb el mòbil d'aquí uns anys em donaran la raó. El comentari el faig perquè un dels moments estel·lars de la convenció va ser ben entrada la nit de dimecres, quan per motiu de la despedida a la secretària del director, que es jubila, van portar-li una Drag Queen com a sorpresa, perquè es veu que li agraden molt. Va cantar el "Gloria, Gloria!" de benvinguda, l'"A quién le importa lo que yo haga", i fins i tot jo i algunes altres vam sortir a l'escenari a fer de cor de "La chica ye-ye" amb l'homenatjada que es jubila. En un moment de l'espectacle, la Drag, de la mà de la nostra companya, va voler saber quin càrrec ocupava cadascú a la divisió i el nostre estat civil. Després, segons la resposta deixava anar comentaris sarcàstics, de pixar-se de riure tothom mentre el comentari anava per a l'altre i de voler passar ràpid ràpid el teu torn al de la cadira del costat. Suposo que veieu la situació. El gran jefe alemany i la cap d'I+D de Freudenberg, també alemanya, feien cara d'al·lucinats, i com no entenien l'espanyol, eren els únics que no reien a despit. També els va tocar el seu torn en anglès, i la Drag, encara que no en tenia molta idea de parlar-lo, se'n va sortir, vaja si se'n va sortir. Hi ha gesticulacions que no necessiten traducció, són internacionals. La cosa és que d'aquell recull de preguntes fetes en directe ens vam adonar que de les onze dones de la divisió, vuit som separades. Cadascuna ben diferent de l'altra. Ens uneix la pila d'anys que fa que treballem allà. Dels homes només un s'havia separat i tornat a casar de seguida fa anys. La resta tots casats. D'aquesta comparativa la Drag Queen no en va dir res. Bé, va deixar anar que érem més intel·ligents per posar-hi remei a temps (amb més gràcia que jo, clar).

Les càmeres dels mòbils no diran res d'aquesta estadística, això seran més aviat els sociòlegs que en faran l'anàlisi. Si fos la Betty Friedan m'embrancaria a fer un estudi sobre la dona contemporània amb cadascuna d'elles. Però sóc la Jèssica Roca i només ho constato.