NEU, un poema del gabriel ferrater

Llegeixo poesia quan la quotidianitat m'aclapara, que és com dir que necessito escapar, evadir-me, trobar un lloc que en poc espai  de temps és capaç de transportar-me, donar-me imatges i sensacions fortes, que van directes al cervell, com un xut de dopamina. És la llum de Neu blanca que entra a l'estança del Gabriel Ferrater i la seva parella, repenjada sobre el seu coll, que li conta, li parla, i fa fred, tenen fred junts, com han tingut altres vegades. Ella no para de parlar, i ell escolta una confessió que el fa tremolar: T'he fet el salt. M'ha recordat una pintura d'Eugène Delacroix que sempre hem vist per separat: la del Frédéric Chopin amb la George Sand, els amics del pintor que va retratar quan eren parella però que van tornar trencats després d'aquell estrany hivern a Mallorca. Al poema de Ferrater ella li retreu que se sorprengui si ja sabia el que hi havia. La coneixia? Sí, però no deixa de ser un cop dur. És l'atemporalitat del sentiment, la mestria d'un retrat de ruptura.  

I surts de tu.

Tremoles. No fa gaire, pel carrer, 

ella tenia fred al teu costat. 

NEU és un poema del Gabriel Ferrater de l'any 1966 inclòs a Les dones i els dies.