falta un quart per a les cinc del matí

El moment de girar la truita és clau. Fer-ho d’un cop sec, sense vacil·lacions, amb seguretat perquè no caigui el líquid de l’ou encara per fer. Falta un quart per a les cinc del matí. Tinc la mania de deixar-ho tot preparat abans que es faci de dia. Els fills -ja no són nens- vindran aquest vespre i saben que trobaran uns quants plats cuinats a la nevera. Dissabte és el dia que en faig més. Preparo un empedrat de mongetes amb cloïsses. La imaginació també compta per a la cuina. La meva mare ja ho feia. Tallo les patates i la pastanaga per a l’amanida russa com ho feia ella, avui tinc temps i millor que no sigui de bossa congelada. Fa anys, quan eren petits, em posava a fregar el terra a les quatre de la matinada, amb el silenci i de nit a fora, per tenir la feina feta per quan es llevessin. Deixo el fricandó fet. Una paraula per a la vedella amb bolets ben tendra, que ells l’entendran millor. Resta alguna cosa d’abans en mi. Volia dir antic, per això del fricandó, però no es ben bé el que vull dir. Baixo del terrat amb la roba eixuta i la truita ja està feta. Girar-la sense vacil·lacions és la clau, com prémer la història en aquest teclat.