llibert

Tinc un fill que es posa batí mentre esmorza amb te negre i mira les notícies a la televisió, com si fos un lord anglès. Vol estudiar arquitectura i no li agrada que li digui petitó, malgrat li dic que per a mi sempre serà el meu petitó. Li encanta que li faci massatges a l'esquena, però en la justa mesura: ha de ser semblant a les pessigolles i apropant-se a les carícies, això és. Em roba els meus auriculars per escoltar les seves històries al mòbil, que guarda per a si i només per a si. Li he de repetir vint cops que es faci el llit, i si aconsegueixo que se'l faci ja és tota una victòria. Tot d'una ve a la cuina i em pregunta què vol dir sine die. Sent una fascinació especial per la Sagrada Família des que hi va anar per primer cop amb sis anys. I d'un dia per a l'altre ve tot content perquè començarà a donar classes de repàs a un nen de quart de l'ESO. Em guanyaré vint eurets a la setmana, però seran per als meus capritxos, no et pensis, eh? Sovint, des de ben petit, ha protestat pel nom que li vam posar perquè ningú el pronuncia bé. Va néixer 10 minuts després del seu germà i a vegades em pregunto a qui haurà sortit. 

El passat estiu amb els meus dos fills: el Gerard i el Llibert a la dreta de la foto