les exposicions permanents (II)

“Aquesta és la història d’un entusiasme”. I, efectivament. Al capítol de “La revolta poètica” Julià Guillamon ens parla de la seva descoberta de la poesia a través d’un llibre que va comprar la seva mare cap al 1970: l’Antologia de la poesia social catalana. I m’ha agradat molt tornar a trobar la descripció que fa l’escriptor de la seva mare com a una dona intel·lectualment inquieta, i que ja va descriure a la seva novel·la El barri de la plata. Amb gairebé seixanta anys es va apuntar a les classes d’Història de l’art de la Universitat de Barcelona. A partir d’aquesta antologia de l’Àngel Carmona ens parla del Gabriel Ferrater i la Marta Pessarrodona, del Feliu Formosa i de com es va anar interessant per la literatura catalana en la seva adolescència amb els llibres que comprava a la llibreria d’Arbúcies. Després he rigut molt. Quan ens conta el seu contacte amb els editors dels Llibres del Mall i Quaderns Crema a principis dels 80, Ramon Balasch i Jaume Vallcorba, i d’una picabaralla que hi va haver entre aquests durant l’entrega d’uns premis literaris a València. Guillamon escrivia articles de poesia a “El correo catalán”. De tota aquella edat d’or de la “nova poesia catalana” dels 70, del sorgiment i de l’ocàs, en va comissariar una exposició l’any 1991: Literatures submergides. I ben bé que, tal i com ho explica, és tot un submón aquest dels poetes.

El barber personal del Leopoldo Pomés, 1950

En les notes anteriors vaig començar dient que feia un parèntesi en la lectura d'Els Virreis del Federico de Roberto mentre llegia aquestes Exposicions permanents. Quan parla del vessant com a retratista del Leopoldo Pomés, Julià Guillamon treu de relleu un retrat del 1950 que el fotògraf va fer al seu perruquer particular, Marquet, i que diu “sembla una figura del temps de Garibaldi”. I sí que hi té un aire. M’ha fet gràcia perquè als Virreis el revolucionari Giuseppe Garibaldi hi surt constantment, no com a protagonista, però sí com a personatge del transfons històric en què es desenvolupa la novel·la. En fi, com més llegeixes més et trobes amb aquest tipus de coincidències. Per cert, gràcies a aquest capítol que dedica en profunditat a Leopoldo Pomés, he mirat fotos de la seva trajectòria per internet i m’encanten! Tant les d’estudi com les de carrer.

Sobre el ressorgiment d’edicions Proa l’any 1951 i el seu naixement l’any 1928 per part del Josep Queralt i Marcel·lí Antich en fa un exhaustiu repàs. Malgrat els entrebancs de les dictadures de Primo de Rivera i la de Franco, explica com van aconseguir traduir i publicar en català autors com Tolstoi, Dostoievski, Balzac, Zola, Dickens, Maupassant o Irene Némirovski. I parla del miracle català dels anys seixanta gràcies a una nova generació d’autors i lectors i a la feina d’editorial com Aymà/Proa. M’ha impactat la història de les tres germanes de l’editor Josep Queralt, sotmeses a un consell de guerra al final de la Guerra Civil Espanyola i condemnades a cadena perpètua. Finalment van complir cinc anys de presó i desterrades a Tortosa (vivien a Badalona) sota llibertat vigilada.  Al diari ARA he trobat aquest extracte del sumari del consell: “En las fiestas del Libro, las tres hermanas formaban Stant ‘Proa’ vendiendo obras editadas por aquella editorial de la que era uno de los dirigentes Puig i Ferreter, significado elemento separatista. En determinada época trajeron a su domicilio haciendo vida íntima con él al revolucionario Andrés Nin quién traducía las obras comunistas rusas al catalán”.

En el mateix apartat que dedica a les editorials catalanes m'he aturat en la col·lecció dels Quaderns literaris, de l'editor Josep Janés, publicada entre 1933 i 1939. "Eren edicions de batalla, amb paper barat, tirats en una impremta de diari". D'entre els 200 títols que van publicar m'ha cridat l'atenció aquest del Tomàs Roig i Llop, el pare de la Montserrat Roig: Lena i el seu destí, i que es pot aconseguir per Amazon de segona mà per 12 euros. M'agrada molt la portada i me l'he demanat, per què, per a això serveixen assajos com aquest: per despertar-te la curiositat i endinsar-te realment en la matèria a què fa referència.

Lena i el seu destí, Tomàs Roig 1934

Ens parla de Janés a propòsit del dibuixant Enric Cluselles i com va afectar la guerra, la dictadura i l'exili a la seva obra i persona. Perquè va estar a la campanya de Terol (amb Pere Calders també) i al camp de concentració de la Catalunya Nord. Psicològicament tocat i, malgrat tot, seguir endavant i amb la seva tasca artística. Va viure 100 anys.

Sorprèn el final, amb un epíleg on ens parla del seu viatge al Brasil a finals dels vuitanta i més tard amb la seva parella, en motiu d'una figura de rituals africans que l'escriptor havia tingut d'aquella època. El 2010, veient una exposició a l'Arts Santa Mònica del col·leccionista Guy Selz (crític d'art d'Elle) es va trobar amb una d'aquestes figures. Tant aquest passatge, com el de la revolta poètica dels 60 i el dedicat al naixement dels Quaderns crema i la figura del Jaume Vallcorba m'han agradat especialment pel què hi tenen de narració de la seva experiència personal i relació amb els protagonistes de qui parla.

Després d'un treball de camp pels països on es van exiliar molts catalans l'any 1939, degut a la Guerra Civil, Guillamon va escriure sobre les literatures de l'exili a El dia Revolt. D'entre aquests catalans estaven els fundadors del Club editor. Ens en parla cap al final del llibre i ens planteja aquesta pregunta: "¿Tenim (actualment) aquell públic lector que Sales i Benguerel pretenien crear anant amunt i avall dels Països Catalans fent subscripcions?"

Jo penso que tenim més gent instruïda que 75 anys enrere, però que el català com a llengua al carrer s'està perdent. Hi ha una distància entre el que s'ensenya a escoles i la realitat social del català. Com a empresaris, els editors en català no podrien sobreviure sense les subvencions. Com a autora, escriure en la meva llengua és un acte de romanticisme.

Exposicions Permanents de Julià Guillamon és un llibre de la història cultural catalana, d’abans de les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, de la resistència durant les dictadures i posterior. (Ensiola editorial).