un apunt de nit del 29 de juliol del 22

Ressegueixo la carena de la muntanya amb els ulls i torno a veure el Montseny al fons. La plana amb els camps de girasols a les faldes que creia desapareguda. Només he canviat el rumb a la dreta i el meu trot m'ha portat per nous i vells camins. Un cafè nou pels matins i unes roses pàl·lides, però tan resistents que ni el Sol ardent d'aquests dies ha pogut amb elles. Somric en descobrir diferents camins en el meu calendari. S'escolta el campanar repicant a dos quarts de vuit. I tornaré fins a descobrir-ne d'altres.

                                                    Divendres, 29 de juliol 22.

 

Són comptades les vegades que escric a mà. Pensaments, vull dir. Quan vaig venir a viure a Llinars farà dos anys aviat, vaig comprar-me aquesta llibreta. Hi tinc anotats tres poemes, tres apunts de nit, un llistat de coses a fer un dia d'encara pandèmia i un esquema aprofundit amb notes a comentar per a una xerrada que havia de fer sobre Bukowski. No la vaig fer perquè va morir la meva mare. Avui a La bústia groga he transcrit un d'aquests apunts de nit que vaig manuscriure. Per si de cas -perquè em conec- que no agafi un dia i fent neteja llenci la llibreta.