Caminant descalça sobre la catifa amb efecte envellit

No recordava aquest text que publico avui. El vaig escriure abans que em donessin el pis de LLinars, quan estava en tràmits de burocràcia bancària. És curiós perquè té aquell aire naïf de quan ets nen i vols que les coses que desitges s'acompleixin màgicament. Vaig tancar els ulls i així vaig veure el meu futur més immediat. Si no totes, moltes de les expectatives que hi vaig plasmar s'han acomplert.

Avui vernissaré la taula de centre per al nou pis i esperaré que el dilluns em solventin el tema de l’escriptura del pis modificada. Ha de sortir bé perquè realment allò no afecta al meu pis. M’he vist al balcó asseguda a la cadira plegable de l’Habitat prenent un cafè un dissabte al matí. I els testos amb els pensaments violetes i grocs que regaré dos cops per setmana. També sobre la barra de fusta a la cuina posant una copa de vi a alguna bona companyia amb música funky-soul de fons. I la llum irisada entrant pel teixit verd oliva de les cortines del menjador. Caminant descalça sobre la catifa amb efecte envellit, asseguda al sofà amb els meus fills mentre veiem una pel·lícula. He estirat les cames sobre el reposapeus del sofà chaiselongue i m’he posat a llegir seriosament i concentrada L’Orlando de la Virginia Woolf. He agafat el telèfon per trucar la meva mare i dir-li que estic molt contenta al pis nou, i per convidar-la a venir amb la meva germana gran, i anar a la xurre a fer un vermut després d’haver-lo vist. Els agradarà, espero. M’he vist obrint la persiana de la meva habitació al matí, amb els estels sobrevolant el Montnegre, perquè encara serà fosc. Abans havia posat els peus sobre la catifa suau, que em feia pessigolles a la seva planta. I estirant els llençols blancs després de ventilar l’habitació a les vuit. He vist els nens un dissabte estudiant als seus escriptoris i jo preparant el pastís de pastanaga que els vaig prometre quan vivia a Sant Antoni. He obert la porta del pàrquing a les set i quart del matí, sortint per anar a treballar a Freudenberg, vestida formal com ho feia abans de la pandèmia, amb mitges, l’olor de coco que canviaré per roses fresques, mocadors als coll i tan ben pentinada. M’he vist fent dinars amb les noies glamur a la terrassa de l’altell, mentre totes beuen i riuen i prenen el sol i em diuen “nena, que bé que estàs aquí. Pots posar-te en boles a prendre el sol sense que ningú et vegi”. I no despullada, però sí en bikini prenent el sol un diumenge de primavera, mentre descric la vida sobre aquest document, en aquest mateix ordinador. Sortint a buscar el pa i la coca per esmorzar en aquell forn com els d’abans que hi ha a l’avinguda Comas i Masferrer. Corrent pel parc alguna tarda de dissabte que no tingui res a fer, i mudant-me per anar a veure una obra al Palau de la Música. Agafant la bossa de la platja ben d’hora per anar fins a Vilassar un dia de primavera, quan no tingui els nens. M’hi plantaré en vint minuts. Anant a la biblioteca de LLinars per agafar algun llibre la tarda de divendres o un dissabte al matí. M’he vist tranquil·la i gaudint del nou pis, la nova llum, els nous silencis i les bones companyies.

                                                                     04 de setembre del 2021