A vegades em sorprèn que alguns poetes escriptors, escriptors poetes, no deixin anar ni un sol vers ni un sol paràgraf per la xarxa. A vegades em sorprèn aquesta garreperia. Serà cosa de la versió professional, no per pudor ni per vergonya. A vegades em sorprèn tant festival mediàtic-literari i en canvi que m’atregui tan poc perquè no em conten absolutament res. A vegades em sorprèn que se sorprenguin que no pari d’escriure. Serà cosa de la versió vocacional, i això que el pudor i la vergonya van per dintre, us ho asseguro. Però d’això es tracta amics, d’això es tracta. De contar, d'escriure aquí i transmetre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada