ma germana i llongueras

Dilluns després de treballar vaig anar a veure ma germana Vanessa. Intento anar-hi un cop cada dues setmanes. Vaig i petem la xerrada mentre piquem alguna cosa per berenar. Però dilluns, a més, vàrem quedar que em tallaria els cabells perquè l’última vegada que vaig anar a la perruqueria no em va agradar com m’ho van fer. La Vanessa és perruquera malgrat no haver exercit mai, una cosa que ma mare no parava de repetir(me), perquè era a mi a qui li preguntava: i ta germana es pot saber per què es va treure el títol si després no ho fa servir? Amb el dineral que va costar! La perruqueria de la tieta podria haver sigut d’ella si hagués volgut, aquesta nena!

La veritat és que té molt de talent fent recollits. I paciència per fer-los. El darrer dia que em va pentinar amb l’assecador Dyson li vaig dir que la perruquera me l’havia deixat molt recta, la melena, i llavors va ser quan em va dir: doncs el pròxim dia que vinguis te’ls tallo. Però jo t’ho faré com ho fa el Llongueras, eh?

I em va rentar primer el cap a la pica de la cuina, la d’anys que feia que no ho havia fet això... Me’l va eixugar amb la tovallola i vàrem anar al quarto de bany, d’on va treure un set de tisores que tenia guardat com un tresor a dins d’una funda negra. Em va posar la capa negra i amb el velcro al voltant del coll, exactament com a les perruqueries i va seguir amb l’explicació de dues setmanes enrere: “segons el Llongueras aquest és l’autèntic escalat.” Em va pentinar a consciència amb un raspall de pues toves i va procedir a fer-me una cua tibant amb tota la melena just a sobre del front. Va enlairar-la i va tallar tres dits però escalonadament. “No ho faig recte perquè si no es veu molt el tall i així li dóna més moviment al pentinat”. Després va desfer la cua i em va tornar a pentinar a consciència per fer-me’n una altra de ben tibant a la part del darrere. Va anar resseguint-la amb una pinta i quan va tenir la mida dels tres dits va tallar per les puntes amb les tisores escalonadament. La va desfer i va dir: ja està. Em va estar explicant, mentre em repassava una mica més les puntes amb tot el cabell deixat anar, que els fills del Llongueras van voler treure’l del mig quan ja era gran “després d’haver pujat ell tot l’imperi, saps? Igual que al Santiago Dexeus, que el volien obligar a jubilar-lo i ell va dir que es jubilaria quan ell volgués! Va ser just quan vaig anar per lo del meu tractament de la hipòfisi que es va canviar allà on estava la clínica Tres Torres”.

I ja m’havia tallat els cabells. Va recollir-los del terra amb l’aspirador, em va pentinar amb el Dyson i en acabat em va posar un sèrum amb els seus dits, passant-me’ls com ho feia la tieta. “Si vols et pots mirar pel darrere com t’ha quedat, tinc un mirall i tot”. Igual que a la perruqueria, em van quedar les puntes cap amunt i molt naturals. Potser sí que tenia raó ma mare.

Lluís Llongueras tallant els cabells als 70