jèssica joaquima mercè

Em dic Joaquima de segon nom en honor a la meva àvia materna. Jèssica Joaquima Mercè. La meva mare era una dona catòlica més per tradició que no per convicció, i segons ens contava, no ens treia al carrer fins que no érem batejats per l'església. El més sorprenent és que ho fes fins al final, vull dir fins a la seva última filla, la vuitena. A la meva àvia no la vaig conèixer perquè va morir un any abans de néixer jo, quan la va atropellar un camió a l'avinguda Meridiana un matí que va sortir a comprar el peix. Tenia 64 anys llavors. Jèssica se li va ocórrer per l'actriu anglesa Jessica Tandy, que no és que fos de les seves actrius preferides, però li va agradar el nom i me'l va voler posar en una època en què amb  prou feines se sentia per aquí. Diguem que en el meu cas li va ser més fàcil batejar-me. Amb ma germana Vanessa ja se les va tenir amb el capellà perquè no li deixava posar un nom no reconegut al nostre santoral i va haver d'anar al bisbat de Barcelona perquè li féssin un paper donant-li el consentiment. Així és que sempre deia que totes les Vanesses i Jèssiques de la comarca que van venir després era perquè ella havia obert el camí. Sempre tendia a l'exageració i la reiteració, tot i que això del capellà i del bisbat és cert. 

En tot cas del meu segon nom no n'he tingut mai consciència ni m'ha sigut mai útil, i tant li fa. Segurament la meva mare ni recordava que me l'havia posat a la partida de baptisme. El que sí em deia constantment era com li recordava jo a l'autèntica Joaquima, la meva àvia. L'oval de la cara, els cabells arrissats, el gest i el posat, "posa't recta! Ma mare feia el mateix posat que tu també. Igual, igual!", després reia feliç i es quedava rumiant, com si allò fes reviure per un instant la seva mare. La va recordar fins als seus darrers dies.  

L'àvia Joaquima Mogas Comas l'any 1927