resistència

Surto a córrer una mitjana de 4 quilòmetres diaris cada matí abans de començar a treballar, això és una mitja hora de dilluns a divendres que estiro a tres quarts d’hora els matins de dissabte i diumenge. Rarament em venç la mandra o el cansament, i a menys que em llevi una mica justa sempre trec temps per calçar-me les sabatilles i posar-me els culottes per començar la meva rutina de càrdio. Avui ha estat un d’aquests dies en què m’he llevat més tard de l’habitual i no volia fer tard a la feina, així que he declinat fer-ho al matí pensant-me que segurament avui ja no correria. Però a mesura que anava avançant el matí he notat les cames amb més energia i he necessitat recuperar els quilòmetres perduts a primera hora. He aprofitat que els nens anaven a jugar a pàdel després de dinar per sortir jo també a córrer pel passeig que va paral·lel al riu Mogent per Llinars. A quarts de set del matí els hiverns son foscos i blancs, perquè tot està glaçat. A aquestes alçades de l’any la temperatura és agradable perquè el Sol tot just comença a treure el cap rere el Montnegre. La xafogor era insuportable a les quatre de la tarda, però he recordat les paraules de la meva germana Sandra, una de les millors ciclistes catalanes que hem tingut mai, que diu que a la calor t’hi has d’habituar i no pensar-hi. Així que m’he concentrat en l’ombra que projectava el meu cos contra l’asfalt i la mica d’aire que em venia d’esquena. Tenia el techno dels Sash a les orelles, que m’ajuda a impulsar els bessons amb més força, i no he pensat més en la calor. He començat a trotar més ràpidament i notava l’oxigen que m’anava directe als quàdriceps. I l’ombra al davant. Finalment he estirat fins als cinc quilòmetres amb 30 ºC en plena canícula. Quan he començat a caminar per recuperar les pulsacions he pensat en l’Haruki Murakami, novel·lista japonès etern candidat al Nobel i gran corredor de maratons que diu que per ser un bon escriptor s’ha de tenir tres qualitats per aquest ordre: Talent, concentració i resistència. El primer és una condició prèvia, els altres dos, com l’esport, es poden millorar a base de treballar-los sense descans.

A la foto, la meva germana Sandra als campionats mundials de pista de Manchester l’any 2014, on va ser medalla de bronze