reflexions des del mòbil

Perdem l'hàbit de manuscriure. Fins i tot això ho redacto des del miniteclat del mòbil asseguda en una terrassa de Llinars aquest migdia (avui és 28 de juny i he acabat fa estona la jornada intensiva). Hi ha també un abans i un després de la pandèmia en això, perquè abans que s'instaurés el teletreball per causa del Coronavirus, em dedicava a preparar documentacions per a l'exportació d'entretetles a tot el món. En el moment literal de fer-ho (quan el contenidor de 40 peus estava esperant al magatzem de fàbrica per marxar al port de Barcelona), dipositava part d'aquesta documentació a dins d'un sobre on hi escrivia en boli el nom de la naviera o la companyia aèria, la data, el nom de l'empresa de destí, el país, la persona que l'havia de rebre, el nombre de palets i el pes brut de la mercaderia. Ara exporto el mateix, però si estic teletreballant ho envio per e-mail i encomano fer el sobre a un company de la divisió que aquell dia estigui a l'oficina. Per contra, he reduït les impressions de comandes que entren per correu electrònic i les anoto en bolígraf sobre un paper reciclat, on també hi anoto les que entren per telèfon i qualsevol comentari que pugui sorgir en una reunió sobre l'estat de la cartera de clients. Tot plegat, al dia poden ser uns quatre fulls mal manuscrits que en acabar la jornada acabo estripant per llençar-los a la paperera. Segurament hi ha gent que encara escriu (a mà) menys que jo. No sé realment si això és preocupant o no, segurament no. Perquè el fet de picar aquestes lletres en un teclat de mòbil amb el meu dit polze no em resta pensament crític. A més, sempre he tingut una cal·ligrafia indesxifrable, amb la qual cosa penso que si encara hagués d'escriure tot a mà, no hauria escrit mai tot el que porto escrit fins ara. La tecnologia va ajudar les dones a guanyar temps a la llar amb els electrodomètics, i també ens ha ajudat molt a favor a l'hora de guanyar temps per escriure. Un any abans de morir, l'escriptor Charles Bukowski va teclejar en un dietari extraordinari que arribaria un dia en què algú podria escriure posant-se només els tous dels dits a les temples. I que llavors sortiria directament d'allà un embull de paraules que tindrien més o menys valor depenent del que tingués l'individu al cervell. Jo crec que arribarà el dia en què això passi. Altra cosa serà com ho rebrà l'interlocutor, perquè els avenços tecnològics van molt més ràpid processant la informació del que el cervell humà pot assimilar. Crec que pararé perquè aquí en aquest teclat no s'acaba la tinta ni el paper. I a la bateria encara li queden unes quantes hores.