berlin suite

Llegeixo els vuit poemes que componen Berlin Suite de la Marta Pessarrodona. Ho faig estirada a la sorra de Cabrera de Mar, entre l'ombra del parasol i una suau brisa perfecta, que em respecta el passar dels fulls del llibre i em manté el cos a una temperatura temperada i aliena a la resta d'humans sota d'altres parasols avui. Puc seguir concentrada en les paraules que l'egarenca va escriure durant els mesos que va passar a la capital alemanya l'any 1984. M'aturo a Schöneberg, on parla d'un affair casual amb un amic de coneguts. La de Terrassa sempre els esmenta de passada, els amors, entre vins i converses que, més que a Berlin, em transporten al Nova York de Woody Allen. Les seves històries traspuen intel·lectualitat i cosmopolitisme viscut. I tot i així en cadascun d'aquests versos la Marta m'obliga a agafar el traductor alemany-català per esbrinar un nou mot de la llengua germànica, que ella inclou als seus poemes com una mena d'spanglish però en versió germànica-catalana. Hi descobreixo fidelitats, passions, estacions de metro i aeroports berlinesos, barriades turques, fins i tot L'Unter den Linden, el passeig més conegut de Berlin citat per la novel·lista polonesa Christa Wolf. 

En última instància llegeixo el pròleg que l'Ana Maria Moix li va escriure en castellà per a l'edició original del llibre publicada l'any 1985 per edicions del Mall, l'editorial especialitzada en poesia desapareguda fa més de tres dècades. Un pròleg molt formal en què fa menció a qui havia estat parella de la Marta, el també poeta Gabriel Ferrater, qui va fer una defensa del realisme literari de la Pessarrodona en el pròleg del seu poemari Setembre 30. 

En efecte, llegint-la toques els carrers, les ciutats, les hores, les esperes, enyorances i els noms -literals- que donen forma a totes aquestes coses. I agraeixes que algú com ella et porti paraules de llocs que segurament mai trepitjaràs. 

Com sempre, ha estat un afer casual:

amistats d'amistats, aquí, allà,

al Nord, al Sud...

No m'agrades, de primer.

Potser et veig els meus defectes

(difícil trobada d'escorpins!)

i vull sempre miralls 

de la visió més perfecta.

Segueix la nit i el vi blanc,

d'una regió alemanya

que m'és totalment estranya.

Tot d'una (mentre "actues")

ens trobem i ens sentim.

"Treu" és un adjectiu 

que m'havia acabat d'aprendre,

i m'és molt útil per a aquesta vetllada.

El vi i la nit segueixen i ens separen.

Hi ha, però, la meva fidelitat,

temporal i absoluta, pel teu cos,

pel teu tacte.

SCHÖNEBERG, Marta Pessarodona.