som animals socials

Som animals socials. Un company em dóna el condol abans de fitxar a la feina a primera hora. Durant el matí ho fan sis més que em creuo a la màquina del cafè. El meu cap necessita esbravar-se avui: el company que han acomiadat del magatzem era un peça, un aprofitat i es mossega la llengua per evitar dir la veritat del tot: un lladre. El sentit de la comprensió humana capta aquesta mena de coses. La prudència. Una companya m'exposa les seves pretensions futures dins l'empresa. Ja ho dirà al nostre cap quan sigui el moment. I parlem de la poca flexibilitat que tenim les mares treballadores a l'empresa i del pragmatisme inherent en la condició femenina: fem sortir la feina i es factura més que mai, això és el que compta. I busquem tenir més temps per a concialiar-ho amb la família. El veí del 1er 2a torna de córrer i li confesso que avui m'he saltat la meva mitja hora de running matinal, i sí: ho he trobat a faltar. Tan greu és passar-se de la ratlla com no fer absolutament res, em diu. La dependenta de la Sirena em fa el carnet de clienta i em demana la data de naixement: 17/07/75. El mateix dia que la seva mare, em diu. I es lamenta amb un: I jo el 17 d'aquest mes en faré 30. Trenta! Recordo el dia que els vaig fer.  Acabem parlant de maternitat, d'òvuls congelats, de separacions amoroses, d'independència econòmica i ens acomiadem amb un somriure de complicitat malgrat els setze anys que ens separen d'edat. Em trobo al telèfon amb la veu de l'Andreu, el chef del restaurant Tarambana de Cardedeu. Amable, afable i amb sentit de l'humor. Truco per informar-me per al sopar de graduació dels meus fills. Van justos de temps, ho sé. Em dóna tota la informació i flexibilitat possible per a una celebració de setanta persones. Un sopar informal a peu dret serà el més factible. M'agrada la idea per al jovent. S'ofereix a mostrar-nos la sala i a fer diferents tipus de menus amb canapès i petits entrepans. Percebo bon tracte i ganes de treballar. El sentit de la comprensió humana capta aquesta mena de coses. El meu fill LLibert seu al meu costat mentre escric aquestes línies. Sense dir-m'ho busca la meva companyia. En l'afabilitat de les nostres relacions resideix el nostre sentit de ser.