el tejido de la civilización

Fa un temps que estic llegint “El tejido de la civilización”, un brillant assaig de la nord-americana Virginia Postrel sobre la influència directa que ha tingut la confecció dels teixits en la societat mundial des del neolític fins als nostres dies. No sabria per on començar perquè crec que és EL LLIBRE. Mai m’havia plantejat buscar una lectura com aquesta, però gràcies a una recomanació molt encertada del Jordi Herms, penso que el llibre m’ha trobat. A vegades m’he sentit com un bitxo raro per relacionar el meu món, el de l’exportació d’entreteles per a la confecció de la moda, amb molta part de la història dels nostres dies. He reflexionat i escrit aquí a vegades sobre això i, de fet, tinc una novel·la escrita on es veuen els budells de tot l’entramat comercial, industrial i humà que se’n deriva des del meu petit racó del Vallès Oriental. Des de l’esclavatge fins a la Revolució Industrial, o el codi binari informàtic inspirat en la tècnica tèxtil de targetes perforades inventada per J.M Jaquard, la història de la humanitat passa per la creació dels teixits. Sense oblidar el paper fonamental de les dones expertes teixidores, capaces d’interpretar un dibuix, no en la forma, sinó com una codificació numèrica de diferents colors i textures que donaran com a resultat un teixit estampat. La moda sempre va per endavant del que passarà a la societat, perquè és aquesta -i no a l'inrevés- qui marca les seves necessitats presents. Em queda molt poquet per acabar-lo, estic ara pel capítol dels tints, en un passatge on parla dels teixits wax, que són aquests teixits de cotó estampats amb vistosos colors que duen als vestits les dones africanes. (Per cert, es diuen wax perquè un cop estampats els fan un tractament amb una resina que els dona un efecte encerat).

He trobat preciós el motiu pel qual compren aquests teixits les dones ghaneses: no només perquè son maques sinó perquè tenen un nom. A través d’un nom o d’un refrany donen un sentit a les teles que no tenien quan els van dissenyar i produir. Així posa l’exemple d’un comerciant holandés que a un estampat de branques recargolades li va posar “rastre de fulles” i els ghanesos el van transformar en “la bona granadura no parla”, una dita ghanesa que vol dir que les persones realment admirables mai es donen importància.

Em sembla un llibre fascinant.