Faig el
vermut amb els meus fills a casa. Truco la meva (mare) per felicitar-la i ja no
em recorda com cada any que abans aquest dia se celebrava el 8 de desembre,
quan va tenir la meva germana Sandra. És el primer any que li passa. Després de
l'ictus ha tingut un daltabaix important. Ja no em vol parlar de res en concret, només diu
"no ho sé, no me'n recordo". Després de tenir vuit fills, haver viscut la mort d'un d'ells i una vida
de "llibre", com sempre m'ha dit. Em queda un regust agredolç. Des
del meu balcó miro d'acabar la vida de Txéhkhov mentre pel carrer passen vianants amb
testos de flors a les mans que seran segur per a les seves mares.
 |
| D'esquerra a dreta els meus germans i la meva mare: la Vanessa, la Iolanda, la Sílvia, la Susana, l'Eddy, la meva mare, jo i la Sandra. Falta la meva germana l'Elisenda que va morir l'any 92. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada