la noia tímida

Hi havia un noséquè en aquella noia tímida

Passava pel davant de l’edifici en obres

Caminant

de pressa

sense mirar

amb por de rebre un afalac

però els afalacs venien

des de l’obra

xiulets i mirades lascives

que esquivava

Caminant

de pressa

sense mirar.

Hi havia el cel esperant les nits

la noia tímida en una finestra

i els poemes caient directes sobre ella

estrelles que impactaven

als seus somnis

fent volar la imaginació

Viatjant

lluny

al futur

desitjant-lo a ell.

Sense saber

sense presses

com seria?

Hi havia la màgia

sempre la màgia!

Envoltant-la a ella

A la noia tímida

que la buscava

sense parar

Com el mar immens a l’estiu

on s’hi endinsava

amb els ulls tancats

i les galtes vermelles

que corrien amb ella

mentre xiulaven a l’obra

i que encara perduren.

*Inclòs al meu poemari Un poema entre els estels i la Terra.