3 quadres

Al saló del meu nou pis hi ha 3 quadres: una marina gallega que va pintar la meva sogra i que em va llegar el meu ex. Són els blaus, immensos, clars, com només la Pepita, que en pau descansi, sabia transmetre. És la calma i la nostàlgia, i ella sabria bé perquè ho dic. 

A sota, un retrat de la Frida Kahlo a l'oli que em va regalar la meva amiga Montse Romero una tarda d'estiu a la Fonda Europa. El signa el Ramirel Monroy, i me'l va portar del davant mateix de La Casa Azul, del seu darrer viatge a Mèxic abans de la pandèmia. Els seus colors intensos i la seva mirada penetrant no m'abandonen. 

Al costat, el Monjo mirant el mar del Caspar David Friedrich, que vaig descobrir gràcies a un poema preciós de la Cristina Peri Rossi, uruguaia i darrer Premi Cervantes. És la recerca d'un mateix, la confussió del mar i el cel, romanticisme en estat pur. Com tots els llibres que tinc a la prestatgeria Billy, tenen una bona història, que és l'art en si d'aquestes obres per a mi. 

Monjo mirant el mar, Caspar David Friedrich