Et quedaràs allà quiet
o en moviment mentre
els núvols marxen
mentre jo marxo
Recordaré com trepitjava
cada matí el teu camí ral
el cel mut i gris damunt dels
nostres caps
I tan lent fent-se el temps
que sense adonar-nos ens
mutava el sentit.
Bufaves l'aire
a les nostres cares
sincer
sempre de cara.
Enyoraré mirar-te imponent
tan ferm i seriós
no és cap bajanada.
Arrencaré el teu aire al record
per dur-lo amb mi
en cada petjada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada