helana, un nom egipci per a helena

L’Ahmed ha començat a treballar tot just aquesta Setmana Santa en una empresa suïssa que confecciona a El Caire i que ens compra algunes entreteles per a les seves peces de roba. L’Ahmed no sap molt bé com funciona el tema de la logística d’exportació i pel que veig els seus companys tampoc li ho han explicat, perquè m’inunda la safata amb e-mails de preguntes com si avui fos la primera vegada que ens compren. Si no recordo malament deu fer uns deu anys que treballen amb nosaltres. L’Ahmed no en té la culpa, és clar. Tinc la intuició, però, que aprendrà ràpidament i podré respirar tranquil·la aviat. Això espero. La seva predecessora va ser molt pitjor. Un malson. Es deia Helana. Com l’Helena de Troia. Només que l’egípcia, en comptes de rossa com pinten a la deesa de la mitologia grega, me la imagino morena, amb cabells llargs i llisos i grans ulls verds. Imaginacions a banda, va estar-se moltes setmanes abans no aprengués com anava tot: confirmacions de comanda, unitats de venda per article, codificacions dels colors i preus. Ara que ha après, l’Helana s’ocupa d’altres qüestions diferents, i tornarà a fer preguntes i a martiritzar amb e-mails els seus interlocutors fins a tornar a aprendre.

Per error vaig marcar-me les vacances de setmana santa d’aquest any per a la primera d’abril, pensant-me que queia aquella setmana. Quan vaig estar telereunida amb el meu cap vaig veure que m’havia equivocat, però com ell ja s’havia agafat festa per a l’última de març, no vaig dir res. Així que aquí estic, debatent-me entre els correus de l’Ahmed amb un sol radiant que entra per la finestra de l’habitació on treballo.

Ahir, mitja hora abans d’apagar l’ordinador, vaig anar fins a la cuina i vaig posar la cassola al foc fort amb un bon raig d’oli d’oliva. Tenia unes sepietes al congelador feia dies que vaig tallar en tires i les vaig afegir a la cassola. Quan van haver reduït, vaig tirar un tap de vi blanc i un sofregit de ceba i tomàquet que compro ja fet al súper. Dos minuts després vaig afegir dotze mandonguilles de porc que em van fer a Can Ponassa i un plat de pèsols congelats. Ho vaig salpebrar tot, i hi vaig abocar dos gots d’aigua fins a cobrir-ho, deixant el foc a mitja temperatura. Amb vint minuts de fer xup xup va ser suficient per tenir-lo enllestit. I aquest, juntament amb unes patates fregides que posaré a fer 15 minuts abans de dinar, serà el nostre menú d’avui.*

Helena de Troia del G.Charles Dante Rossetti

*Escrit a l'abril del 21 per a les meves notes inèdites "receptes de vida".