com una venus de botticelli

Aquesta nit en un somni m’he vist meravellosa: amb la melena llarga, brillant i ben pentinada. El somni incidia en això. Jo estava amb la meva germana Sandra prenent alguna cosa en un bar d’un amic seu, una mena de Take Away. Estàvem a l’entrada assegudes en uns tamborets i ma germana m’animava a demanar alguna cosa per menjar. De sobte estava el menjar sobre la nostra taula, que era d’aquestes altes per dinar de manera informal. El menjar eren unes patates fregides acompanyades d’alguna cosa més que no sabria definir, diria que eren uns pebrots verds fregits. El compte era car, pujava 50 euros, ens el portava el seu amic, l’amo del Take Away. Ho admetíem amb molta naturalitat i jo insistia en pagar almenys la meitat. La Sandra no volia però vaig dirigir-me a la barra de manera decidida i vaig treure un bitllet de 200 euros de la cartera, també amb molta naturalitat. Després el somni canvia d’escena, com en una pel·lícula, en què ho fa de cop i sense motius. Anàvem pel carrer i jo em dirigia a una mena de cabina fotogràfica, un foto-matón que en deien, ja amb la meva melena llarga com quan tenia vint anys, només que jo era ara. I el foto-matón era com un auto-rentat però de persones. Jo era asseguda allà i allò començava a treure aigua a pressió per tot arreu, em mullava tota, és clar, vestida i tot. I després el plànol era així: jo allà dins amb la melena al vent perfectament pentinada esperant que acabés el modo “secado”. Després sortia, caminava unes passes pel carrer i em trobava l’amo de l’auto-rentat assegut en una acera amb dues dones i tornava a aparèixer la meva germana. Tots lloaven com de bé havia quedat la meva melena. Així que en bucle i sense més cosa per fer tornava a la cabina i repetia l’operació de rentat. Després a fora hi apareixia un nòvio que havia tingut de joveneta i em volia veure, però arribava tard i es planyia des de fora (la cabina tenia un vidre des d’on el veia). Sembla que l’havia avisat l’home que estava assegut a l’acera, el propietari del negoci, via Whats. Al final tornava a estar amb la melena esplèndida, llarga, morena i brillant al vent, com una Venus de Botticelli.

El moment de despertar-me ha estat a les 5:45 A.M., quan he posat els peus a terra i he seguit amb la meva rutina del matí. De seguida he buscat què significava somiar amb una llarga melena brillant al vent: BON AUGURI, ÈXIT ASSEGURAT, hi deia al Google. Havia de sortir a córrer a quarts de set quan he sentit trons i unes gotes que impactaven els tendals del pati. Ha acabat amb un fort ruixat d’estiu. Així que m’he posat a escriure el somni i ara ja ha parat de ploure. Em vestiré per sortir.

El naixement de Venus, Sandro Botticcelli, 1485.