Ara escric de memòria. Tinc un poema que vaig escriure farà uns quatre anys que m'agrada molt pel moment en què em va sorgir. Era el vespre, després de sopar. Nit fosca d'un 21 de març. Ara me n’adono que va ser el primer dia de la primavera. Acabava de passar la baieta pel marbre de la cuina i posava una rentadora. Els nens ja entrenaven a handbol llavors, i la quantitat de roba que es genera en una casa on tots els membres acostumen a fer esport és considerable. Una rentadora per dia. Més de dues el cap de setmana. Too much, però gràcies que tenim rentadores i rentavaixelles. Hem d'avançar més enllà de la Rumba encara. Un robot que ho faci tot, tot. I que plegui la roba i l'estengui. La planxa no m'importa tant si no es fa. I de la compra em quedo només amb les estones que miro el peix o la carn mentre ho tallen. Amb tanta tasca no sé com em va sortir el poema. Estava cansada de treballar i era l'última hora del dia. Necessitava fer un recès i vaig treure el cap pel finestral de la cuina. I allà estava: la lluna rere el plataner amb les branques movent-se, les estrelles i més enllà, sense jo veure’l, el mar que queda a l’altre costat de la serralada litoral. Vaig invertir l'ordre de les coses. De fora a endins. I em va sortir. Potser l’hauria d’haver titulat Inèrcia o Concatenació, no ho sé. Tot és allà.
No sé si l'arbre recita o el poeta arrela
Si l'aire compon o les estrofes venten
Si els terratrèmols esquerden o els versos uneixen
Si les onades marxen o la rima torna
No sé si les estrelles constel·len metàfores en l'Univers
O si els cucs concatenen al·literacions sota el sòl
Si la nit porta la foscor només pel gust de comparar-se amb el dia
O si el passat és un miratge i la metonímia un verb ja oblidat
No sé si l'infinit està fet per als poemes o si els finals eternitzen aquests.
Tan sols sé que la bugada no conjuga amb res.
I que les cues del súper impacienten qualsevol epítet.
I que el cansament acumula hores al final de la jornada per donar arguments al descans.
Però omplen necessàriament dies com aquest. El dia mundial de la poesia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada