tinc unes engrunes sobre les estovalles vermelles

Tinc unes engrunes sobre les estovalles vermelles. I el seu ordinador que té encès mentre mira uns correus de feina. Sobrevolant, el so del televisor amb les declaracions de l’estat actual de la pandèmia al país. Pugen els casos, tornen les restriccions. Tinc al sofà un altre ordinador i un mòbil que miren mentre declara el ministre. I a fora, a un grau centígrad, tota la foscor de la primera setmana de gener a aquestes hores del vespre, quan encara no hem sopat. I les olles preparades des de mig matí amb el rostit i el bròquil amb patates que ens menjarem ben calents damunt les estovalles. Tinc una llum càlida que és ara i de matinada, quan em llevo. Pensava que a l’hivern costava més de fer poemes, ho pensava aquest matí mentre m’il.luminava la llum càlida d’aquestes làmpedes. No és com a la primavera. Les engrunes estan a les estovalles vermelles, les espolsaré a fora sobre l’herba del pati, com sempre faig, i servirà per a menjar dels ocells. Ha sigut passar el solstici d’hivern i començar a cantar entre els viburnums a l’albada.