Que surtis de l’oficina i vulguis escampar la boira. Que agafis el cotxe i posis pel Bluetooth la Noa. I taral·legis l’Eye in the sky i se t’escapi alguna llàgrima. Que et llevis d’hora a la muntanya i decideixis caminar entre els camins del bosc. Que després marxis a treballar a la botiga de queviures. Que li dediquis un somriure al representant de formatges. Que estiguis ocupat però no tant com per no adonar-te’n dels colors dels llums blancs sobre la carn vermella. Que, al capdavall, vulguis guardar-ho tot a la cambra refrigeradora i tornar cap a casa a descansar. El bosc ja serà negre sota el blau Klein del cel. Que l’últim que vegis aquesta tarda siguin les estovalles brutes de xocolata del teu nét. Que sàpigues que tornarà demà. Que vulguis desconnectar també una tarda i te’n vagis al centre amb les amigues. Que estiguis avorrit de passar el canvi per la finestreta als cotxes de l’autopista però que et quedi temps per a unes pàgines líriques a dins de la garita. Que et preguntis si serà així fins el dia de la teva jubilació. Queden deu anys per a això. Que les passes quan ets a fora et portin fins a una prestatgeria i una coberta amb el meu nom. Que fullegis d’amagat les primeres pàgines i que et quedis allà i quan ja no puguis dissimular més, decideixis quedar-te amb mi. Que si un dia no em veus, tampoc passarà res, perquè potser llavors seré en un lloc desconegut per a mi, qui sap si a l’Índia, entre les mans d’una noia a qui no li han robat el dret d’aprendre a llegir. I tu estaràs donant voltes per l’oficina, entre els camins del bosc, esperant el teu nét, amb son a dins de la garita de l’autopista escoltant La nit dels ignorants. I, si us plau, no perdis mai la capacitat d’emocionar-te amb la llum, la música i les paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada