Com l'eco en una muntanya, em tornen pensaments que vaig deixar escrits a la xarxa i que recordo vivament. No sé els altres. L'important és reconèixer-se en ells, perquè això vol dir que són autèntics. Avui guardo aquelles paraules entre els arxius d'aquest bloc.
En una entrevista a l'escriptora Zadie Smith en què parlava de la seva darrera novel.la i de qüestions literàries formals, m'ha cridat l'atenció una resposta que diu molt de passada en què fa èmfasi sobre el descens del nivell de l'alumnat (és professora de literatura a la Universitat de Nova York) i on diu que, malgrat sonar trist, es conforma amb que els seus alumnes s'expressin ortogràfica i gramaticalment de manera correcta.
 |
| Zadie Smith és membre de la Royal Society of Literature |
Ja fa temps que llegint en Sagan a "El mundo y sus demonios", vaig trobar un episodi que tinc marcat a boli, on fa una reflexió al voltant de l'ensenyament -o l'aprenentatge- en el món actual (el seu llavors i perfectament traslladable a l'actualitat) en què diu: <<quan el que s'ha d'aprendre canvia depressa es fa difícil saber què ensenyar i com ensenyar-ho. En un món en transició, estudiants i professors necessiten ensenyar-se a sí mateixos una habilitat essencial: aprendre a aprendre.>>
És curiós que totes dues observacions (la primera del 2017 i la segona de finals dels noranta) anessin encaminades en la mateixa direcció: la manca d'estímuls per aprendre en una societat -adulta- que predica la gratificació a curt plaç i la manca d'esforç. I cada vegada més.*
*Del 29/08/18
*Del 29/08/18
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada