hay almas que tienen

No era la meva intenció escriure sobre la curiositat de què parlaré ara. Ni tan sols era la meva intenció escriure. Estava llegint el llibre de poemes de Lorca ahir la tarda, un que va fer quan era molt jove. En llegeixo pocs, perquè són densos, en poc espai concentra moltes figures i sóc lenta traduint-les i no sempre les acabo entenent. Però al mateix temps m’agrada el ritme viu i la musicalitat dels seus versos, a part de la forta connexió que el poeta té amb l’univers quan parla d’ell -i del món que l’envolta- en els seus versos. 

Després, no sé perquè, vaig anar a buscar les 42 Flors del Mal del Baudelaire que fa un any vaig agafar de casa de la meva mare. No sé de qui seria, però em va dir que agafés els llibres que volgués que tenia a dins de l’armari de la que havia sigut la meva habitació de soltera. Vaig estar mirant i em vaig endur aquest del francès, juntament amb el Mecanoscrit del segon origen i Els Bells Camins del Martí i Pol. No havia llegit res del Baudelaire però no em quedo ni amb un dels versos de les flors del mal. Han envellit malament i no em transmeten res. El poemari és un format petit i lleuger de l’editorial Mondadori, d’una col·leció de mites de la poesia que va treure el 1998. D’aquesta mateixa col·lecció havia llegit 20 poemes del Bukowski que m’havien prestat fa uns anys. Aquella vegada sí que em va agradar, però em va passar desapercebut un detall que ahir em va cridar l’atenció. A la darrera pàgina del llibre, després de les guardes, hi ha un qüestionari al lector sobre comportament de compra de llibres, directe i sense embuts, per omplir-lo i enviar-lo al carrer Aragó 385, seu ja desapareguda de l’editorial. Ara pertany a la multinacional Penguin Random House. Quants llibres compres a l’any? On l’has adquirit? T’agrada la portada? T’agrada el format? Sexe? Edat? Nivell d’estudis? 

D’entre totes les preguntes que fan n’ometen la més important: t’ha agradat el llibre? 

"Li ha agradat?" És el que pregunta el xef al comensal quan s’acaba de menjar un plat que ha cuinat. O penso ara en aquella campanya tan encertada de la BMW: t’agrada conduir? Els sentits sempre per davant, això ho sap un bon publicista.

El diamante, Ritmo de Otoño o aquest Hay almas que tienen del Lorca m’agraden especialment. Aguanten molt bé el pas del temps i m’arriben. 

Hay almas que tienen

azules luceros,

mañanas marchitas

entre hojas del tiempo,

y castos rincones

que guardan un viejo

rumor de nostalgias

y sueños.

Otras almas tienen

dolientes espectros

de pasiones. Frutas

con gusanos. Ecos

de una voz quemada

que viene de lejos

como una corriente

de sombra. Recuerdos

vacíos de llanto

y migajas de besos.

Mi alma está madura

hace mucho tiempo,

y se desmorona

turbia de misterio.

Piedras juveniles

roídas de ensueño

caen sobre las aguas

de mis pensamientos.

Cada piedra dice:

"¡Dios está muy lejos!"

Federico García Lorca, 8 de febrer del 1920.